De l'1 al 15 de juliol, quinze dies seguits! Ara aquesta primera tanda, la primera quinzena de setembre una segona tanda i pels volts de Nadal, si Déu vol, a veure si puc fer el viatge a Nova York que remeno des de fa temps, dependrà del calendariu lectiu de la UOC...

Ara bé, no marxo enlloc! Amb l'estat en què es troba el Dan, no el puc deixar a ningú. No és que no me'n refïi, sinó que en qualsevol moment li pot agafar un yuyu i si, per exemple, passa la nit a fora al jardí, qui se n'adonarà? I l'endemà el poden trobar frito... Em dedicaré, doncs, a fer-li companyia, passejar estones llargues, fer coses de casa que tinc penjades de fa temps, endreçar els apunts del semestre, retocar les webs en què treballo, etcètera... i sobretot, donades les circumstàncies, desconnectar tant com pugui!

Si us sembla poca cosa, penseu que no feia vacances des de fa un any i mig... bueno, no és que no hagi fet vacances, és que no he faltat ni dos dies seguits a la feina dels matins des del Carnaval de l'any passat!... a finals d'any vaig fer dos mesos de vacances de la Biblio per "gastar" els dies de vacances que em quedaven, però, és clar, si no desconnectes ni que sigui mínimament no és el mateix... A veure, doncs, si aquest break m'aprofita!

La notícia es va publicar en alguns mitjans espanyols l'1 d'abril, de manera que donava a pensar que no es tractés d'una innocentada (a la majoria de països del món, inclosos els Estats Units, el dia dels innocents o April's Fools és l'1 d'abril i no el 28 de desembre): l'enciclopèdia on-line de Microsoft Encarta, un dels serveis comercials de referència amb més acceptació a més de l'Encyclopædia Britannica, tanca les seves portes. D'acord amb les afirmacions de la mateixa Microsoft a la pàgina web del servei...

Encarta ha estat un producte popular durant bastants anys arreu del món. Tot i això, el mercat de les enciclopèdies tradicionals i els productes de referència ha canviat. Avui dia la gent cerca i consumeix informació d'una manera molt diferent a com ho feia anys enrera. Com a part de l'estratègia de Microsoft d'oferir al consumidor els recursos més eficients i atractius, la companyia ha pres la decisió d'abandonar aquesta línia de negoci.

Poc abans de les nou de la nit m'han trucat per si estava al Coyote i me n'havia assabentat de què, segons es deia a Rialp (!!), s'havia ensorrat un edifici a la Solana. Com que no era el cas, sinó que em trobava davant de l'ordinador actualitzant el Sort Actual, he hagut de fer un parell de trucades a casa per posar-me al corrent... M'estranyava la notícia perquè els edificis de la Solana encara són relativament nous i s'ha reformat la coberta de tots ells fa ben pocs anys, però potser es referien a algun edifici del voltant de la Solana i no de la Solana pròpiament dita, i en tot cas alguna cosa havia passat perquè, efectivament, s'havien sentit els Bombers poca estona abans.
Els pares no en sabien res del cert, només que havien vist fum quan han passat els Bombers per davant de casa, però el meu germà, que en aquell moment estava treballant al Coyote, on ràdio Macuto devia funcionar a tota pastilla, sí que sabia que l'edifici en qüestió no estava a la Solana sinó al carrer Carles Pol i Aleu, vora el taller de Solanes, on fins no fa gaire hi havia la Guàrdia Civil i, abans encara, el Jutjat de Pau del poble.
Total, com que ho tenia al costat de casa i m'agafava de camí a l'hora de treureu el Dan, m'hi havia de passar tant sí com no. En arribar al lloc dels fets hi havia a més d'un cotxe patrulla dels Mossos tres camions de bombers, el de Sort i d'altres parcs propers, i la grua que han estrenat no fa gaire estava encaramada a l'últim pis de l'edifici. Pel que m'han informat in situ, no ha estat ensorrament sinó incendi, i a més provocat! Cal tenir en compte que es tracta d'un edifici on ja fa uns anys que no hi vivia ningú, i els darrers llogaters, el destacament de la Guàrdia Civil del poble, l'havien abandonat perquè amenaçava ruïna imminent, segons tinc entés; però, segons han declarat els veïns, feia uns dies que es veia moviment de canalla entrant i sortint d'aquella escala, i de fet els primers Bombers que hi han acudit també han detectat aquests moviments (en cristià, els han vist sortint-ne cames ajudeu-me!), però no han pogut identificar ningú.
Sembla que en qualsevol cas estava previst enderrocar-lo aviat, aquest edifici, però un cop apagat l'incendi, i com a mesura de precaució, han apuntalat no únicament el pis on han tingut lloc els fets sinó també els pisos immediatament inferiors. En els propers dies serà interessant veure si la propietat posa interès a esbrinar quins han estat els autors d'aquest incendi... no crec que hagi estat intencionadament premeditat, possiblement se'ls hagi anat la mà, no?!... o si ho deixen còrrer...
I bé, això és tot en aquest avanç informatiu que us ha ofert aquest reporter desplaçat al lloc dels fets, hehehehehe... Disculpeu l'escassa qualitat de la imatge, primer que els mòbils ja se sap que quan és fosc fan unes fotos funestes, i segon que em sentia una mica avergonyit d'estar allà plantat fent fotos i no m'he vist amb cor de fer-ne més, a veure si em cridaven l'atenció o algo!

ITEM! La veïna (una d'elles) es deu pensar que estic més chalao del que ja s'imaginava. Venia jo súper-carregat del súper (redundant, ja me n'adono), ens hem trobat a la porta del carrer i me l'ha aguantat (la porta) mentre jo entrava. El cas és que m'ha semblat que em preguntava Has agafat un carro?, cosa que m'ha semblat que podia tenir una certa raó de ser tenint en compte que anava amb mitja dotzena de bosses, però que no he acabat d'entendre; de tota manera, he contestat un Nooooo! ben rotund i he pujat escales amunt. I quan he arribat a casa i m'he fixat en què portava molt a la vista la bossa de sorra del gat, m'he adonat que, en realitat, em deu haver preguntat Has agafat un gat?, i per tant a continuació deu haver deduït que si no tinc gat però compro sorra de gat... és que alguna cosa falla! ;)
Curiosament, però, sí que li havia dit la veritat... En realitat, no tinc pas gat; la sorra era per la Cayetana, que està allotjada al Coyote...

ITEM! Parlant del súper, si els polítics es preocupen de debò pel consum sostenible, per què no s'hi dónen una volta i veuran quina és la realitat? Quan jo era xic, per exemple, el sucre només es venia en un format, diríem que a granel, i ara se'n poden trobar de totes les classes (normal, moreno, d'agricultura ecològica...) i en tota mena d'envasos (sobres grans i petits, envasos de plàstic en diferents tamanys i formats, etcètera...), amb la despesa en paper i plàstic que això suposa. Ara també fan els Dònuts grans i petits de tots els sabors (normal, de xocolata, de xocolata blanca, de xocolata amb ametlles) i en tots els formats, grans i petits, amb la nova moda d'envasar-los, tant els uns com els altres, en estotxos individuals de plàstic. Val, ho reconec, m'acuso a mi mateix de consumir Dònuts de sucre en paquet individual, surten molt bons i òbviament aguanten molt millor el pas dels dies si no te'ls menges de seguida, però m'agafa mala consciència de pensar en la despesa en plàstic que es genera amb aquests nous formats...
I tot plegat ve a cuento de que avui, mentre triava un detergent, m'he fixat en un producte nou de la casa WIPP, uns estotxos de pastilles fets amb un plàstic que es dissol en l'aigua, i per tant no et cal tenir la feina (pots comptar!) de treure les pastilles del seu envàs i posar-les a la bosseta de tela o al compartiment de la màquina de rentar.
A algú li pot semblar pràctic, però, us heu parat a pensar quins contaminants generen aquestes substàncies que es dissolen en l'aigua? Que vés a saber què deuen ser... No anem bé, no....

ITEM! Comentava tot dinant que està tancant la botiga de música de Microsoft (MSN Music), i que d'aquí a final de mes m'he d'acabar de gastar el crèdit que em queda a les filials anglesa i espanyola, uns 30 EUR. Alguna suggerència?? Una altra cosa seran els problemes que em generarà el DRM de les pistes que m'he descarregat aquests últims anys, però d'això ja en parlarem més abastament en un altre moment...

M'agrada, i molt, la coberta del darrer número de Mighty Avengers que he llegit, que serveix com a epíleg a la saga que ens ha ocupat gairebé tot el 2008, Secret Invasion. En aquesta il·lustració, obra de Marko Djurdjevic, els companys d'equip de Janet Van Dyne li allarguen desesperadament els braços en un darrer intent d'evitar la desaparició de la seva companya, caiguda en combat en la darrera batalla amb els Skrulls, al Central Park de Nova York. Em resulta reminiscent d'una altra il·lustració coneguda de la Marvel dels darrers anys, la del cartell promocional de One More Day...

Dos comentaris més a propòsit d'aquest número. El primer, que la invasió secreta ha resultat ser un bluff que s'hauria pogut resoldre en la meitat de pàgines o menys. No hi va haver cap revelació sucosa fora de la Reina Skrull fent-se passar per Spider-Woman a un dels primers creuaments amb New Avengers, la resta d'skrulls infiltrats no tenien cap mena d'interès pel lector (Hank Pym? Jarvis? Dum-Dum?... a algú li importen aquests personatges??), les (poques) escenes d'acció que es van veure s'allargaven massa d'un número a l'altre, els creuaments oscil·laven entre l'encert (Incredible Hercules, Captain Britain & MI13, New Avengers) i la indiferència (X-Men Secret Invasion, força números de Mighty Avengers)...

I això que, en un principi, hi havia intriga i semblava que la cosa prometia i que amb la revelació dels skrulls infiltrats entre les files dels herois s'explicarien coses rares i errors de continuïtat, però res de res de res... Ja veurem en què queda Dark Reign, que pot donar alguna cosa interessant (Emma Frost?, Dark Avengers?, els nous Thunderbolts?) però les sèries derivades de la qual no m'atrauen gens, tot això que m'estalvio. D'altra banda, a la Distinguida Competència, Final Crisis no ha resultat gaire millor que diguem...

A més, m'han molestat molt els pocs escrúpols amb què els herois es carregaven tots els skrulls que se'ls posaven al davant... vegeu per exemple la topada amb la Terra Salvatge, m'ho sembla a mi o acaben assassinant a tots els skrulls que es feien passar per amics i companys?... o la poca cerimoniositat amb què es carreguen a la reina Veranke, la jefa dels skrulls, primer amb una fletxa de Clint Barton i després amb un tir al cap per obra i gràcia de Norman Osborn. Encara rai que ja no hi ha nens que se'ls llegeixin, aquests còmics...

Finalment, ni fart de vi em crec que aquesta història la venien preparant des de fa anys, si hagués estat així s'ho haguessin currat una mica més amb els infiltrats. Quan apareixien uns conspiradors al primer número de New Avengers no devien tenir ni idea encara de qui acabarien sent, ho van plantejar com una escena enigmàtica i prou; la resta, ha vingut després d'afegitó.

I el segon comentari? No, no me n'havia oblidat... Doncs que, per mi, l'etapa definitiva dels Vengadors, la que més em va impressionar... segurament perquè tenia 12 o 13 anys quan va començar, l'edat en què t'enganxen amb aquestes coses... comença precisament amb el nombrament de Janet van Dyne com a líder de l'equip, amb guions de Roger Stern i dibuixos llavors d'Al Milgrom, i acaba quan John Buscema penja els llapissos, tot plegat entre els números 20 i 70 de l'edició Forum de Vengadores, publicats entre mitjans i finals dels vuitanta... Cualquier tiempo pasado...

Si algun de vosaltres, amables lectors, es pregunta alguna vegada perquè no actualitzo més sovint, a la imatge de dalt teniu, almenys, part de la resposta... Ja van mil entrades a la pàgina web de la Biblioteca en un parell d'anys, si fa no fa; per la seva banda, al SORT ACTUAL, en la meitat de temps s'ha fet el doble de feina, 1300 entrades en poc més d'un any... Bufff! No em sento massa cansat perquè és una feina que faig de molt bon grat, però els números, mirats així en fred, maregen una mica...

I ara què? Avui m'han confirmat també les notes de la UOC, notable en una assignatura i excel·lent a l'altra, de manera que la matrícula pel proper semestre cau segur; me l'he de rumiar una mica, això sí, que no tinc gaire clar "l'itinerari pedagògic", és a dir que no sé per on he de continuar, que aquesta vegada m'he limitat a tornar-ho a intentar amb les que em van tombar l'últim cop. Però, tenint en compte esdeveniments recents a la feina, tinc dubtes si m'he de sentir orgullós de la feina feta i continuar en la mateixa línia o, pel contrari, plegar veles i centrar-me més en determinats aspectes... Qui ho tingués clar! De moment, aquesta d'aquí sota va dedicada... ;)

Bé, la setmana passada comentava que em preocupava que els de la UOC es poguessin mosquejar per anar explicant la prova de validació de SI al bloc, però com que pocs dies després un altre estudiant penjava al fòrum de l'aula informació sobre la prova de validació de Gestió d'Unitats d'Informació, l'assignatura que m'ocupa avui, dóno per fet que és fair play i no em preocupo més... De fet, remenant-m'hi per la web a veure si la meva entrada de la setmana passada ja figurava al Google per tothom que busqués informació sobre el tema, m'hi he trobat amb l'Examenteca que hi va penjar una associació d'estudiants de la llicenciatura de Documentació que va passar a millor vida i que no s'actualitza des del 2003... Ara, com que els continguts d'aquesta i altres assignatures tampoc no s'han actualitzat gaire des d'aleshores (ehem!), doncs continuen sent perfectament vàlids! ;)

Abans d'entrar al trapo, comentar que avui era un d'aquells dies freds i emboirats que fan tant encantadora i romàntica a Lleida... per aquells que només hi estem de pas i com qui diu per casualitat, òbviament, que els que hi viuen tot l'any amb tota seguretat no pensen el mateix. Això sí, al viatge de tornada en tren, sobtava com es mantenia aquesta tònica de grisor just fins que entraves al primer túnel dels que et trobes quan comences a pujar Doll amunt; en sortir del forat, el dia era blau i assolellat i es percebia una certa calidesa en l'ambient. Certament, un canvi molt agradable... Més endavant explico més cabòries, ara em centro una mica en els que han han arribat aquí cercant informació sobre aquesta prova de validació...

[+mode estudiant aplicat ON]

Veiam, l'assignatura que ens ocupa es divideix en quatre mòduls: Fonaments, Planificació de serveis, Màrqueting de serveis i Avaluació de serveis. D'acord amb la informació que, com he dit abans, es va penjar al fòrum del campus UOC passat el darrer cap de setmana en la prova de validació del 10 de gener es va demanar als estudiants que, d'acord amb el supòsit pràctic que havien treballat durant el semestre, calia argumentar quin o quins tipus d'avaluació creiem més adients per a la unitat d'informació.

Al meu parer, i si no es repetia el mateix enunciat els dos caps de setmana, cosa que dubtava molt, això deixava fora de joc per a aquesta prova el quart mòdul, el dedicat a l'avaluació de serveis; ja m'anava bé, perquè, al ser l'últim, era el que m'anava més just per preparar i em podia centrar en els altres, que els tenia més treballats, sense perdre'l de vista del tot pel que pogués ser.

I efectivament, avui la pregunta ha anat més o menys així, recordeu que cito de memòria...

En relació amb la unitat d'informació que has anat treballant durant el curs, en el cas que haguessis de preparar un pla de màrqueting, detalla els següents elements...

+ Quins elements del pla de màrqueting són indispensables en la seva redacció i definició
+ Quins elements del pla de màrqueting suposen una major dificultat teòrica i/o pràctica
+ Quins elements del pla de màrqueting tenen una major rendibilitat posterior per la UI

Si fa no fa... És a dir i si no ho he entés malament, òbviament en els tres quarts d'hora escassos que tens per fer la prova no et pots posar a plantejar un pla de màrqueting amb tots els ets i uts; el que he fet ha estat preparar al full d'esborrany un esquema amb els elements que recordava del pla de màrqueting (no tots!, tenia memoritzats els set elements del pla estratègic i sabia que els del pla de màrqueting eren coincidents i se n'hi afegien alguns més, però gairebé segur que me n'he deixat algun...), assignar-los les diferents categories tenint en compte que algun es repetia (per exemple, el màrqueting-mix és indispensable en el marc del pla, però l'element preu d'aquest mix presenta dificultats pràctiques en el cas de les biblioteques públiques) i, un cop tenia l'esquema més o menys clar, passar-ho a net en els fulls d'examen fent una petita introducció teòrica sobre el màrqueting, el pla de màrqueting com a eina de treball i la casuística de biblioteca pública treballada en les PACs de l'assignatura...

Aquesta vegada he afinat més en els temps i no m'ha calgut còrrer tant com la setmana passada, que em vaig encantar amb l'esborrany i després no tenia prou temps per fer la prova en sí, tot i que la darrera part, sobre rendibilitat (o és rentabilitat?, són termes diferents?) m'ha quedat més esquematitzada que no pas les anteriors perquè ja era l'hora i em donaven l'alto les vigilants de l'aula. Per cert que al final només estàvem els dos estudiants que fèiem aquesta assignatura entre els 30 o així que feien proves d'altres carreres a la mateixa aula... M'ha semblat que era la Chantal, però no n'estava segur (per no saber, no sé si només hi ha una aula de l'assignatura aquest semestre o si n'hi ha més d'una), i sentint-ho molt tenia pressa per anar a una altra banda i no m'he quedat a comprovar-ho i comentar com havia anat la prova... Si em llegeixes, disculpa'm.

Me n'hauré sortit? Haurà estat un plantejament correcte? Home, confio que sí, encara que no posaré pas la mà al foc fins que no surtin les qualificacions, d'aquí quinze dies; però si he sigut capaç d'omplir quatre folis de lletra apretada en mitja hora d'explicacions teòriques i pràctiques sobre l'assignatura, mai tant que em declarin no apte, dic jo... Ah!, i tot i que el mòdul d'avaluació era el que havia deixat més penjat, en sabia prou com per esmentar les dificultats pràctiques de dur a terme una correcta avaluació en el nostre entorn professional i he pogut comentar o almenys citar els diferents tipus d'indicadors de rendiment, no us penseu que hi anava sense saber-n'hi ni torta... Tot i això, sóc conscient que algun element del pla de màrqueting s'ha quedat fora, i també alguna idea important com el fet que les unitats d'informació són organismes vius en tant i quant es veuen afectades per un entorn canviant, i que per tant el pla estratègic i el pla de màrqueting han de tenir una certa flexibilitat que els permeti adaptar-se als canvis, si s'escau. Tingueu-lo present si us toca a vosaltres!

[+mode estudiant aplicat OFF]

Els que hagueu arribat aquí buscant informació sobre la prova, ja ho podeu deixar; els que esteu aquí pel cotilleo i les cabòries us podeu quedar, gràcies... :)))

A diferència de la setmana passada, aquest cop l'Alsina que m'ha recollit aquest matí ha arribat a l'hora... de fet una mica abans i tot, sort tinc que he sortit de casa amb un pèl de marge... de manera que avui ja érem a Pobla a les 6.20 del matí, no a les 6.35 com la setmana passada, i he pogut baixar xino-xano a buscar el tren sense haver de còrrer ni angoixar-me amb la possibilitat de perdre'l. Això, i també que havia dormit millor que no pas divendres passat, m'ha ajudat a aprofitar pràcticament tot el viatge de baixada llegint articles sobre màrqueting i repassant les PACs, les pròpies i les de bones pràctiques...

Un incís. Quan l'Alsina es posava en marxa per sortir de Sort, pensava en quan era jove (ai!) i baixava dilluns a les sis del matí per estudiar a BCN, i com a aquella hora el meu pare i el Pillo ja tenien les llums obertes per atendre als primers clients; ho pensava en plan nostàlgic, rememorant vells temps que creia haver deixat enrere, i per això m'ha sorprés veure que, efectivament, les llums del Coyote ja estaven obertes a aquella hora, tot i que la porta encara estava tancada...

A Lleida tot ha anat sobre rodes; on la setmana passada havia dubtat i no ho tenia clar, aquest cop ja sabia cap on anar i què m'hi havia de trobar, així que he pogut afinar molt millors els tempos. Curiosament entre setmana he llegit a la premsa que els estudiants de la UdL es queixaven que els caps de setmana els lavabos del campus estaven col·lapsats i que n'obrissin d'altres, però es deuen referir a alguna altra biblioteca o sala d'estudi, perquè on estava jo (a Cappont) no hi havia cap problema d'aquestos, o almenys no m'ho ha semblat a primera hora, quan he arribat, i només està oberta fins migdia...

Un altre incís. Canalització del Segre amunt i avall, entre la RENFE i el campus, recordava l'últim cop que havia fet els examens a Lleida i que aquell cop m'havia instal·lat al pis que llavors tenia llogat la meva germana al centre, prop de l'antic SIMAGO. Ho tenia present perquè aquells dies m'encarregava de treure a passejar al Duck i el baixàvem allà, a la canalització...

Curiosament, aquest matí a Lleida he vist esmentat el Pallars en tres ocasions. He tornat a esmorzar al Triunfo i m'he adonat que un dels productes estrella del local (ehem!, argot de màrqueting de serveis...), en tapa i en taula, són els embotits del Pallars: girella (!!), bull blanc i negre i xolís. M'ha fet gràcia i tornaré al Triunfo quan baixi a Lleida. També he vist que anunciaven xolís del Pallars a un celler de la Rambla Ferran i, per últim, m'ha sobtat que a una llibreria de la mateixa Rambla una de les novetats destacades a l'aparador era l'epistolari d'Hug Roger III que ha recopilat fa poc en Jaume Sobrequés...

I amb això, pel que a UOC respecta, ja us deixo tranquils fins que no surtin les notes, que serà quan faci la meva valoració general del semestre... Us deixo amb The Loving Kind, una col·laboració de les Girls Aloud amb els Pet Shop Boys. Sí, ja tallo, quin rollo... Tallueu! ;)

El SEGRE de dissabte passat posava que la Biblioteca de Vielha ampliava el seu horari a conseqüència d'una recollida de signatures dels veïns del municipi (en van aplegar 277); fins ara obrien dilluns, dimecres, divendres i dissabtes a la tarda i dimarts i dijous al matí. Ara, amb aquesta ampliació, obriran totes les tardes i tots els matins, a excepció del de dissabte.

Comencem en primer lloc per aplaudir aquesta ampliació horària, que maximitza les possibilitats que els veïns de la població puguin disfrutar d'aquest servei, alhora que critico una certa arbitrarietat que es desprenia de l'horari anterior; com succeeix també en el cas de la Seu, no veig què guanyen, ni el personal ni els usuaris, obrint uns dies en uns horaris i uns dies en uns altres. Els clients sovint es devien trobar amb un pam de nas si no recordaven quins dies obria de matí i quins dies obria de tarda la biblioteca, i als treballadors no crec que els hi resultés gaire fàcil agafar el ritme. Tant de bo a la futura central comarcal de Sort puguem fer els mateixos horaris perquè, efectivament, la societat els demani; m'estalviaria més d'un disgust amb d'altres coses que he de fer ara per completar la jornada. I d'altra banda, alguna de les grans biblioteques públiques de Barcelona, no sé si en altres ciutats, ja obre algunes hores els diumenges al migdia, i de fet la futura biblioteca provincial es preveu que funcioni pel model 24-7, talment com si fos una benzinera... Insisteixo, com més possibilitats d'accedir als serveis que ofereix la biblioteca, millors pels ciutadans.

Però d'aquesta notícia em va sobtar el comentari del 1r tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Vielha-Mijaran, que «va assenyalar la importància d'intentar que aquest canvi no comporti un perjudici al servei i evitar que la biblioteca es converteixi en un espai lúdic en comptes d'un local d'investigació i estudi». Perdò? Com diu? Vostè encara està amb el xip que les biblioteques són espais silenciosos i de recolliment perquè els estudiants puguin fer la feina de classe i els investigadors, doncs això, investiguin? Es pensa que és per aquest motiu que la gent demana que obri més hores la biblioteca? I si és així, perquè no obrien totes les tardes ja de bon començament?

Desenganyi's, senyor! Avui dia el que la gent vol de les biblioteques és anar a canviar les pelis o la música, connectar-se una estona a Internet, fer un cop d'ull al cotilleo i, si s'escau, que el personal al seu servei els orientin per trobar la informació que necessiten, no en un llibre, sinó remenant-s'hi per Google! I és així com ha de ser perquè això és, efectivament, el que la societat vol i exigeix; si a aquestes alçades encara ens pensem que les biblioteques són (només) temples del saber, apanyats estem amb els polítics...

Aquest matí, cap allà a les cinc, nevava a Sort; no amb massa ganes ni ha durat gaire estona, però m'ha fet dubtar si per la zona d'Esterri devia nevar més i si això faria que l'Alsina arribés amb retard... i efectivament ho ha fet, amb gairebé deu minuts. Perillava per tant la connexió amb el tren de la Pobla, que surt a les 6.40, però en trobar-se la carretera neta de Sort cap avall el conductor ha pitjat l'accelerador i arribàvem a les 6.35, quan dubtava sobre si seguir camí amb l'autobús cap a Lleida o jugarme-la intentant agafar el tren. M'he decidit per aquest últim perquè em faltava revisar algun mòdul de l'assignatura i podia aprofitar el viatge per fer-ho, tot considerant que a l'autobús m'hauria resultat més incòmode remenar-me amb la carpeta d'apunts i els llibres de consulta.

Passava per sobre el Flamisell amb una lleugera pluja i pensava... Cinc minuts és una mica just, potser que faci una mica de corredissa per si un cas!, i ja em veieu avinguda Estació avall accelerant la marxa per no perdre el tren... amb la motxilla carregada de llibres i apunts i amb unes botes ben gruixudes per si a Lleida havia nevat, com indicaven les previsions! És a dir, que m'ha costat una mica bastant, però l'esforç ha valgut la pena perquè quan arribava al tren ja es tancaven les portes i he pogut entrar pels pèls, encara no m'havia instal·lat que ja arrencava.

Per cert que l'anècdota divertida/agradable del dia ha vingut llavors, quan el revisor, en preguntar-me el trajecte, m'ha preguntat si portava el Carnet Jove... Si ja ho vaig dir, quan l'aniversari, que els anys no passaven per mi! ;)

Hem arribat a Lleida gairebé tres hores abans de l'examen, tenia doncs temps per apurar l'estudi fins a l'últim moment, que prou falta em feia perquè, recordeu, només havia tingut tres dies per preparar aquesta assignatura. La idea era instal·lar-me a un coffee shop del carrer Major per esmorzar-hi tranquil·lament i fer-hi temps rellegint els llibres de lectura obligatòria, però, ai carai!, me l'he trobat tancat, de manera que he acabat prenent el cafè al Triunfo de la Plaça Sant Joan mentre rumiava el següent pas.

I tot i que estem en èpoques d'examen, amb possibilitats que me la trobés col·lapsada, i que almenys quan estava a BCN hi havia biblioteques universitàries on filtraven l'accés d'estudiants d'altres centres, he fet cap, canalització del Segre avall (quin fart de caminar m'he fet avui, tot sigui dit!), cap a la biblioteca de l'UdL, que no tenia idea d'on estava situada dins del campus però m'he dit a mi mateix que, on veiés gent entrar i sortir, allà havia de ser! :)

Quin gust estar per un dia en una biblioteca on ningú no et demana res i ets un usuari més! Quin silenci! I com que era aviadet i feia poca estona que havien obert, hi havia lloc de sobres, ben escalfadets i en un ambient ideal per concentrar-se en els llibres que tenia al davant. Per cert que, en un altre gir imprevist del destí, en un moment donat alço el cap per fer un cop d'ull als prestatges que tinc a la vora i em dic... No pot ser! Doncs sí, per pura chiripa, m'havia instal·lat a la secció d'informàtica i tenia al costat mateix just els llibres que tractaven els temes que estava estudiant, teoria de xarxes i societat de la informació. Un bon auguri?

Ràpidament s'ha fet l'hora i ha calgut traslladar-se a l'edifici polivalent del campus de Cappont, on tenien lloc els examens... On va ser l'última vegada que els vaig fer a Lleida? A les instal·lacions de la UOC al Canyeret? A l'Estudi General? La veritat és que no ho recordo, però a Cappont no, això segur, era la primera vegada que m'hi deixava caure...

Després de recollir les etiquetes d'identificació, m'he adreçat a la sala on tenien lloc les proves de validació (no examen perquè havia superat l'avaluació continuada, tot i que m'hi podia presentar si volia per pujar nota) i m'ha semblat que era l'únic estudiant que feia Societat de la Informació. Els tres quarts d'hora se m'han fet curtíssims, quan havia ordenat les idees i fet un esquema en el full d'esborrany ja havia passat pràcticament la meitat del temps, i llavors corre-corre-corre! amb el boli a la mà. Quin mal! Feia temps que no escrivia tant a mà i tant ràpidament! Em temo fins i tot que la intel·ligibilitat de l'escriptura s'haurà ressentit, ho lamento per qui hagi de corregir l'examen i em sap greu... Com apunten en aquest altre bloc, no haurà quedat obsolet el model de paper i boli? M'imagino més aviat davant d'un terminal on pugui escriure un text correctament esquematitzat i ressenyant els termes que consideri més importants, cosa que aquest matí he hagut de fer escrivint-los amb majúscules o subratllant-los...

Penso, amb la deguda precaució, que m'ha anat més o menys bé, i com a servei públic als estudiants que puguin venir a espetegar aquí en futures convocatòries, els en faig cinc cèntims sobre en què ha consistit la prova de validació; per la meva banda, sort vaig tenir que li vaig preguntar al consultor al tauler de l'assignatura perquè ens puguèssim assabentar tots, que no en tenia idea i al pla docent no donaven cap orientació sobre el particular... Espero que no se m'enfadin els de la UOC per això! :(

Veiam doncs, han estat tres preguntes que havies de resoldre en tres quarts d'hora i que, tal i com havia avançat el consultor, tenien a veure amb les lectures obligatòries i amb les PACs treballades durant el semestre. Si no m'equivoco, cito de memòria que no ens deixen quedar-nos amb el full d'esborrany, era més o menys així...

a) Descriu almenys dos canvis que hagi ocasionat l'informacionalisme en el teu entorn laboral
b) Descriu què és globalització i quins sectors socials i/o països es veuen exclosos
c) Del bloc de l'assignatura, comenta un escrit d'un altre company i quina relació té amb els continguts de l'assignatura

La primera qüestió la tenia més o menys clara, amb la salvedat que el treball sobre aquest tema va ser el que em van puntuar més baix de les tres PACs (C+); de la segona penso que me n'he sortit força bé i amb la que he tingut sort de debò ha sigut amb la tercera, perquè tot i que em fa l'efecte que tots plegats hem fet més aviat poc cas del bloc de l'assignatura fora d'entregar les nostres aportacions dins de termini, o almenys això es podria dedduir dels pocs comentaris que s'hi poden trobar, en el seu moment em va cridar l'atenció una entrada sobre la cibercondria i la vaig citar a la PAC sobre Internet i interès públic en el camp de la salut, mostrant així visió de futur perquè vaig pensar en aquell moment que el corrector valoraria que hagués estat atent a les entrades dels altres companys i perquè m'ha anat de conya per contestar aquesta pregunta! Això si, m'he quedat amb el dubte, segurament mai resolt, de si algun altre estudiant haurà esmentat les meves aportacions... Chi lo sà!

Total, que n'he sortit més o menys content, sense massa escarafalls pel que pugui ser. Eren les 12 i després d'haver fet una mica de temps tornant a la biblioteca del campus, aquest cop a curiosejar amb més tranquil·litat, tenia previst de dinar un bocata a l'estació de la RENFE abans de tornar a agafar el tren, però ja enfilava Segre amunt quan un cartell m'ha recordat que al campus de Cappont... hi ha un McDonald's! Ja m'imagino que em tirareu els trastos al cap però no m'he pogut resistir a la idea de cruspir-me una McRoyal com a premi a la feina feta i/o compensació a la matinada que havia fet... Perdoneu-me aquest mal vici, per una o dos oportunitats que tinc a l'any... :)))

Sense novetats en el tren de tornada, que he aprofitat per començar una novel·la (ja m'hi posaré demà a preparar l'altra assignatura), però a l'arribar a Pobla m'he trobat amb l'agradable sorpresa que el minibús que et porta del tren de Pobla a Sort, on he arribat a les quatre de la tarda... és gratuït! Així doncs, el viatge en transport públic de Sort a Lleida, anada i tornada, m'ha costat només 13 EUR!! 3,20 el primer trajecte amb l'Alsina i 9,80 el bitllet d'anada i tornada amb el tren... m'ha semblat molt bé de preu si es pensa que baixar amb l'Alsina a BCN val gairebé trenta euros (sí, sí, ho podeu comprovar si voleu...), que les connexions són prou bones si les inclemències meteorològiques no ho impedeixen i que de tornada et deixen a la porta de casa per 0 EUR. Tot és millorable, òbviament, però em fa l'efecte que no ens podem queixar gaire...

I au!, ara una altra setmaneta preparant Gestió d'Unitats d'Informació, a veure com anirà dissabte vinent!

Per començar... Bon Any nou! S'ha acabat el Nadal, per qui això subscriu segurament l'època més emocionant de l'any, en el bon sentit de la paraula. Tant de bo l'any que ve tornem a estar tots junts per compartir-ho una vegada més!

Bé, dissabte vinent i l'altre tinc examens de la UOC. Com? Que no havia comentat per aquí que m'havia tornat a enganxar? És veritat... Bé, ja m'hi posaré quan passi el semestre. El cas és que em vaig apuntar per fer-los, els examens (en realitat proves de validació, tinc prou bona nota a l'avaluació continuada com per que no em calgui anar a examen de debò), a Lleida i en horari de matí. I com que fa més d'any i mig que els desplaçaments més llargs que faig en cotxe són els que faig a Tremp, m'angoixava una mica la idea de com arribar-hi... No em feia por entrar a la ciutat, però em preocupava sortir-ne... a veure si aniré a espetegar a Saragossa! Sóc ben capaç... I rumiant-ho tot plegat, he tingut avui dos chascos dels grossos, però, pensant-m'ho bé... un em soluciona l'altre! Veiem-ho...

Com que em fa una peresa horrorosa moure el cotxe i ho vaig deixant tant com puc ... literalment puc dir que deixo el tema aparcat, hehehehe, però després, és estrany, quan estic al volant no m'ho paso pas malament... em preocupava que, tenint-lo al carrer, se m'hagués descarregat la bateria, però aquest cap de setmana el vaig moure, vaig donar una volta una mica llarga pel poble i el vaig tornar a deixar on estava, sense cap problema. Aquesta tarda tenia intenció de baixar a la benzinera per deixar el dipòsit ple per dissabte, però, a l'engegar el motor... Res! No es posava en marxa! I el rellotge-calendari de la ràdio s'havia quedat a zero, senyal inequívoca, doncs això, que la bateria s'havia descarregat. No m'ho acabo d'explicar tenint en compte que diumenge funcionava perfectament però bé, un bon pam de nas com deia. Ja em preguntava... què faig? Li demano a Moncho que me l'engegui? Ho deixo estar per més endavant i aprofito que els horaris m'encaixen bé per programar una combinació bus+tren per fer el trajecte d'anada i tornada?

Unes hores més tard, encara li donava voltes al tema quan he fet un cop d'ull als horaris i l'adreça del lloc d'examen per anar (encara més) sobre segur. M'he mirat l'assignatura que estava preparant i he vist que pel dissabte vinent marcava horari de tarda... No pot ser. Vols dir que...? Em miro l'altra assignatura en què estic matriculat i, efectivament, és dissabte vinent al matí. Per acabar-ho de confirmar, comprovo l'entrada a l'agenda que jo mateix havia programat i... Quin horror! M'he equivocat d'assignatura! Porto una setmana estudiant la que no toca! Aaaaaaarghhhhh!!!

Arribats a aquest punt, una altra persona potser es desesperaria.... però jo no! De sobte, mentre passejava el gos, se m'ha acudit... Tenint en compte que només em queden tres dies per repassar l'assignatura, potser ara sí que m'anirien bé aquelles dos o tres hores de baixada en tren, més l'estona que tindré tot esmorzant tranquil·lament, per fer una última repassada, no? Això sí, em tocarà aixecar-me a les cinc del matí o més aviat i tot... Doncs ja està decidit: Alsina + FGC! I la setmana que ve, ja veurem com ho resolc! De moment em sembla que la situació està més o menys salvada d'una manera que no hi comptava...

Què en penseu? Pensament en positiu o negació de la realitat? Is denial more than just a river in Egypt?

Ara a l'hivern, i si estic en una fase d'aquelles que entro a treballar més aviat del que en realitat em tocaria, és a dir a les vuit o a quarts de nou del matí en comptes de les deu, quan sortim amb lo Dan al carrer encara és fosc. Per la nit, no cal que digui res. De manera que al migdia, després de dinar, corre-corre-corre!, pujar a la Borda de Paisan o baixar a les Vernedes per enganxar els darrers rajos de llum solar...
Fa uns mesos que, en general, em prenc les coses amb més calma i sortim a una hora més raonable pels matins, però, tot i que sóc conscient que no hi té res a veure, amb la ceguesa parcial del gos... en un ull se li va declarar la síndrome de l'ull sec i el té amb una mena de catarates... em fa sentir culpable que estem al carrer i sigui fosc... penso, «poc deu veure, només li falta això!»...

Ja ho sabíem, però vivim els últims dies amb l'esperança que, en l'últim moment, alguna cosa passi que ho capgiri tot... Potser si rebem un nou ajut, potser si s'ho repensen, potser si fan un cop d'ull als expedients que queden pendents... Res de tot això ha passat i divendres va ser l'últim dia que vam treballar plegats.
No negaré pas que m'he enfadat amb ell més d'una vegada i més de dos, que molts dies havia d'estar molt a sobre seu i se'm feia una llauna, que de bon grat li hauria clavat unes quantes clatellades com si fos un nen xic... Però també hem rigut molt, ens hem desfogat dels problemes amb els companys i els caps, hem compartit impressions sobre el que estava bé i malament a la feina, m'ha alegrat la vista amb freqüència i, en general, ens ho hem passat molt i molt bé a la feina, cosa que, òbviament i tal com està el pati, no s'ha de menysprear.
No estic d'acord i no m'agrada que en prescindim, només cal tenir en compte els guanys que ha generat per l'empresa en els dos anys que ha estat amb nosaltres, molts més ingressos que d'altra gent que està millor vista... Però no és el lloc ni el moment per discutir la decisió, només mostrar la meva disconformitat.
Que tinguis sort i que, allà on vagis, et trobis el reconeixement que et mereixes...

«This is the way you left me / I'm not pretending / No hope / No love / No glory / No happy ending»